Y ella tenía tantas ganas de que sucediera algo… 

Torno a viure rodejat de màquines de vending i cafès en gots de plàstic que provoquen visites immediates al lavabo i avui, després de teclejar el codi 20, ha caigut a les meves mans un bollicao. Feia temps que no en menjava i me quedat sorprès al veure que ara hi ha xocolata a les dues puntes. Ja res és el que era, abans hi havia més xocolata a un costat que l'altre i el tros de pa sol difícil d'empassar era el preu a pagar per a arribar a la punta farcida de crema de cacau industrial. Als nens d'ara els hi ho posen tot més fàcil, és el signe dels temps. Faig aquestes reflexions a pocs dies del meu aniversari i no puc evitar sentir-me gran. Tinc la sort però (o la desgràcia), d'haver nascut a l'agost, i com que tothom sempre és fora i no celebres res, ni tu mateix t'adones del canvi de xifra.

L'Andrea, que fa els anys un dia després que jo, ha fet quatre petits textos sobre el tema (haver nascut a l'agost, no els bollicaos) que es publicaran cada dimecres d'agost a les pàgines centrals del Cultures de La Vanguardia. Podeu llegir el primer al seu blog.

fer coses

En realidad, todos estamos haciendo cosas. Más que artistas, que suena hueco y pomposo, somos artesanos, es decir, gente que hace cosas.

Enrique Vila-Matas, Historia abreviada de la literatura portátil

where the wild things are

No sé si és per la cançó dels Arcade Fire o què, però cada cop que veig aquest tràiler se'm posa la pell de gallina.

Ningú t'avisa que als 30 serà igual que als 15. Que la teva vida no serà tan diferent d'un episodi de Gossip Girl tot i haver deixat l'institut fa anys. Més llest i més valent sí, però acabes fent les mateixes tonteries. Al final li acabes veient certa lògica al fet de que les pel·lícules d'adolescents les protagonitzin sempre actors més grans. La Olivia en tenía 30 quan va fer Grease.

si no tienes novio cómprate un perro

...ya desde el primer momento, establecieron como requisito indispensable para entrar en la sociedad secreta shandy el permanecer soltero o, al menos, actuar como si uno lo fuera, es decir, funcionar como una máquina soltera en el sentido que quiso darle Marcel Duchamp poco después de enterarse, precisamente a través de Edgar Varese, de la crisis nerviosa de Andrei Biely: "En aquel instante, no sé por qué, dejé de escuchar a Varese y me puse a pensar que no debía cargarse a la vida con demasiado peso, con demasiadas cosas por hacer, con aquello a lo que se llama una mujer, niños, una casa en el campo, un coche, etcétera. Y lo comprendí felizmente muy pronto. Esto me ha permitido vivir mucho tiempo como soltero mucho más fácilmente que si hubiera tenido que enfrentarme con todas las dificultades normales de la vida. En el fondo, es lo principal.

Enrique Vila-Matas, Historia abreviada de la literatura portátil

don't say YES when you want to say NO

(t'estalviaràs molts problemes)


La foto és de la Nina Katchadourian

Aunque no lo parezca, existe una lógica en todo este asunto: los sistemas más autoritarios suscitan, en las naciones en los que se aplican, los casos más sorprendentes de desviaciones -y, por eso mismo, una relativa tolerancia respecto a las excentricidades humanas más apabullantes-. No sabemos lo que es un excéntrico hasta que conocemos un excéntrico japonés. ¿Había dormido bajo los escombros? Estaban curados de espanto. Japón es un país que sabe lo que significa "volverse loco".

Amélie Nothomb, Estupor y temblores.

Coconut Records

Segons el LastFM, Coconut Records es la segona banda que més he escoltat en els últims 6 mesos. Deu ser que són bons. Tot i això no va ser fins a ahir que em vaig posar a veure els seus vídeos, bàsicament per a post-posar escriure l'article que a hores d'ara ja hauria d'haver entregat. Us en poso dos que són d'aquests que inciten a agafar una càmera i sortir a gravar coses.

Hey baby

L'Erlend m'ha enviat aquesta postal, diu que ja tenen grabat el tercer disc i que aviat començaran la gira. Diu que passaran per Spania, però no diu quan. També m'ha enviat una cançó del nou disc, m'he la deixada aquí.