Cada cop m'agrada més l'indie rock noventero, porto uns díes escoltant molt Pavement, y avui he descobert Japandroids, que obren el seu disc amb un temazo que parla de joventut, cors encesos de vida i alcohol.
Us poso la lletra:
We finished our own lives Now we finished off the wine Now we're used to staying up all night Two hearts beating OH YEAH! OH YEAH!
Well you can keep tomorrow after tonight we're not gonna need it Be there! (be there) Be down! (be down) Background, we're too drunk to feel it
OOOOHHH!!! We used to dream Now we worry about dying
I don't wanna worry about dying I just wanna worry about those sunshine girls
YOUNG HEARTS! SPARK FIRE! ALL NIGHT! OH YEAH! OH YEAH!
Tot i que semblen un regiment, el grup són només dos i els podrem veure al Primavera. Oh yeah!
dimarts, 26 de gener del 2010
Un vídeo d'aquells que m'agraden, senzill i encantador, amb gat inclòs.
La cançó és d'El Gran Amant, que toca dijous al cicle A viva veu i divendres a l'Heliogàbal amb Bedroom.
dilluns, 4 de gener del 2010
El recuerdo de ella cruzando el jardín a primera hora de la mañana en su fina bata rosa que se pegaba a sus pechos. Pensó que cada recuerdo evocado debe violentar en alguna medida sus orígenes. Como en un juego. El juego del teléfono. Más vale ser parco. Lo que uno altera mediante el recuerdo tiene sin embargo una realidad, sea o no conocida.
Tenia este recopilatorio prácticamente hecho desde hace días, pero no acababa de convencerme y ayer, después de descubrir alguno temas nuevos de este año -el de Julian Casablancas o el de las Dum Dum Girls, decidí hacer unos cambios y al final este es el resultado, veinte temas navideños de parte de grandes clásicos del soul (Jackie Wilson, Otis Redding, James Brown) y bandas de pop y folk tanto de por aquí (Joe Crepúsculo, Mirafiori) como de fuera (The School, Lucky Soul, Pedro the Lion). Mis favoritas, la de Slow Club, uno de los grupos que más he escuchado este año, o la de Squirell Nut Zippers. Si os gusta, bajáros también Rockin' Xmas, el recopilatorio navideño que hice en 2007.
:Tracklist:
01 Ya llega la navidad - Joe Crepúsculo
02 Let me be the fairy on your christmas tree tonight - The School
03 My evergreen - Squirell Nut Zippers
04 Christmas TV - Slow Club
05 No podemos volver a casa por navidad - Mirafiori
06 Last christmas - Findlay Brown
07 Noël - Souvenir
08 Please come home for christmas - James Brown
09 White christmas - Otis Redding
10 Lonely this christmas - Lucky Soul
11 Merry christmas, baby (Please don't die) - Crocodiles & Dum Dum Girls
12 Dancin' with Santa - The Trashmen
13 Caught by the 25th - Underwater Tea Party
14 Christmas without Grant - J'aime
15 The christmas waltz - Nellie McKay
16 Winter wonderland - Phantom Planet
17 Christmas for cowboys - Jars of Clay
18 I wish it was christmas today - Julian Casablancas
19 I heard the bells on christmas - Pedro the Lion
Lo recordaba todo de ella salvo su olor. Sentado en un teatro con ella al lado inclinada al frente escuchando la música. Volutas y apliques dorados y los pliegues del telón como columnas a cada lado del escenario. Ella tenía la mano cogida sobre el regazo y él notaba la parte superior de sus medias a través de la fina tela de su vestido de verano. Congela este fotograma. Ahora maldice tu oscuridad y tu frío y fastídiate.
Cormac McCarthy, La carretera
dilluns, 14 de desembre del 2009
El 14 de diciembre de 1999, a primera hora de la tarde, me di cuenta de que mi fiesta de fin de año iba a ser probablemente un fracaso, como de costumbre. Giré a la derecha por la avenida Félix-Fare y me metí en la primera agencia de viajes que encontré.
Ahir de camí al concert de Francisco Nixon i The New Raemon (¡pero si nosotros íbamos a ver La Costa Brava!), vaig descobrir aquest temazo de So Cow, que no para de sonar en repeat al meu ipod. Com diu el Quique es una cançó per cantar alçant la veu "cogidos de los hombros y coreando como si no hubiera un mañana." Pues eso.
A tots ens agrada marranejar i llençar-nos a terra a plorar fins que vingui algú a recollir-nos. El que passa es que al cap d'una estona veus que no vindrà ningú, que cadascú ja té els seus problemes i que els teus, només els pots solucionar tu. És aleshores quan t'aixeques, mires a banda i banda per si algú ha vist el trist espectacle, t'espolses, et poses bé la camisa, i segueixes caminant, que no ha estat res. Com diuen Samitier, es aquesta l'actitud, d'on surten les coses. Ells però, no són els únics que transmeten aquest optimisme que no deixo de trobar-me en certes cançons. Cançons que, tot i tractar de les misèries de sempre (amor, desamor, tallar-se el dit tallant ceba...), ho fan amb un esperit positiu, amb empenta, amb energia. No són aquelles cançons ploramiques de eh! que n'és de puta la vida, i mira quin mal m'han fet, pobre de mi. Són cançons que sí, que diuen què puta és la vida, però també diuen que això és el que hi ha, i que mira, si caus t'aixeques i rius, que no ha estat res, que de tot s'aprèn i que tornarem a caure i tornarem a riure.
Poso cinc exemples:
1.Falling and laughing, d'Orange Juice, sería el paradigma d'aquest tipus de cançons, es ballable i hi ha un moment en que la lletra diu:
You say that there's a thousand like you Maybe that's true I fell for you and nobody else So I'm standing here so lonesome What can i do But learn to laugh at myself
I sí, d'això es tracta, de riure's d'un mateix. En paraules de Kiko Amat "Orange Juice deien: podem ballar per oblidar la caiguda. Deien: No passa res per no ser macho. No passa res perquè no t’agradi el rock. Deien: Millor Al Green mil cops. Millor Chic. Deien: Estem malferits; de vergonya, de pena, de culpa, però admetre-ho ens fa heroics; som fràgils però estem plens de foc, que deia John Osborne a Look back in anger. I tots els records tacats d’estupidesa, tots els camins errats, tot el caos desfermat, totes les coses mal dites: tot es pot redimir, si seguim ballant, si seguim admetent la nostra fragilitat i confusió (...) I era un missatge valent, que no implicava fer el ploricó dins d’habitacions sentint pena d’un mateix, sinó fer volteretes sota la bola de discoteca i portar xapes dels Byrds i camises de Boy Scout i tenir una obsessió amb el country rock i vèncer la vergonya, la soledat i el rebuig amb passes d’orgullós soul i germandat nerd."
2. Broken broken broken heart, de Jeffrey Lewis & The Junkyard. Sembla ser que Jeffrey Lewis la va escriure després d'una ruptura, precisament amb una noia de la seva banda. La cancó però tot i dir coses com Broken broken broken heart/When will you just go away/You just hurt hurt hurt inside of me/Every minute of the nite and day, es de llarg la cançó més animada de tot el disc i un hit immediat. Es sentir-la i de cop et poses a ballar i picar de mans com la persona més feliç del món.
3. Shout to the top, de The Style Council, es una altra cançó de les de posa't de peus, crida fort, si la teva vida es un fracàs, activa't, shout to the top. Un temazo com una casa de pagès.
4. It doesn't have to beautiful, de Slow Club. Una altra cançó de drama amorós, que no obstant, fa moure els peus d'una manera frenètica. És d'aquelles cançons catàrtiques, de cridar per la finestra, de sortir corrents, de ballar al menjador. Slow Club venen a dir que l'amor no sempre és bonic, però sempre et queda l'opció de ballar, encara que sigui amb llàgrimes als ulls, que deien Ultravox.
5. Contra les cordes, de Samitier, es una cançó en que sí, s'intueix una ruptura amorosa, però realment el tema de la cançó no es aquest. "Contra les cordes" parla de superació, de quan la vida et posa a prova i de cop obres els ulls, d'enfrontar les pròpies pors, de superar el dubte i la incertesa, de mirar endavant.
Doncs això, que potser el secret està en això, en caure i riure. I que si les coses van malament, pues te jodes y bailas.
