Construir el text de camí a casa, una cosa que feia temps que no em passava. Redactar mentalment al creuar el carrer i no poder esperar a teclejar tot això. A l'ascensor conversa tòpica sobre el temps, no para de ploure. Sí, a veure si per setmana santa escampa. Tot allò de que després de la tempestad viene la calma, creixement personal i Jorge Bucay. Romanços. Ma mare m'envia powerpoints de Paulo Cohelo, a la primera imatge hi diu: la calma absoluta no es la ley del océano, lo mismo ocurre en el océano de la vida. Ahir al Periódico a la contra l'autor d'El Secreto deia no sé què de los iguales se atraen i blablablá. Jo també podría escriure un llibre d'autoajuda, es diría "Val més prendre's-ho amb conya". O "Després del plor la lucidesa". No ajudaria a ningú perquè l'única manera d'aprendre a viure es viure. Així que feu coses. Demà toca Bedroom a un pis de la rambla. Toca al menjador o a una habitació, no sé, on hi càpiga més gent. La casa dins la casa, algo farem.
I tu, ¿qué celebrity eres?
I tu, ¿qué celebrity eres?
6 comentaris:
Jo de camí a casa construeixo també el text perfecte. Això si, quan poso les claus al pany el text fa un pluf l'oblido de cop. Un bajón... xd
Ves preparant motors per Clem Snide i Will Johnson
"i per sort escoltant banyadores" es diria el meu llibre
que guai això que dius! em sento TAN identifica! :)
A mi me gustó la contra de El Periódico: los ricos con los ricos y los alcohólicos con los alcohólicos, decía.
Yo soy la Cicciolina ("Ostia, ¿qué quieres? ¿Irte de casa y trabajar? Veste a la mierda, hombre")
:D
Miriam
Como me entere yo que lees a ese HORTERA te voy a dar...
Publica un comentari a l'entrada