dijous, 30 d’abril de 2009

criticar por criticar

La profesión inmoral de la crítica musical debe ser abolida.

Richard Wagner

No hay que prestar atención a lo que dicen los críticos. Nunca se ha erigido una estatua en honor a un crítico.

Jean Sibelius

diumenge, 12 d’abril de 2009

Marisa

Hace dos semanas estaba en una fiesta y de golpe pasó por al lado un sujeto con camisa hawaiana bailando de manera extraña y casi epiléptica. Era Nacho Vigalondo.
Nacho es el autor de este corto, que a mi me recuerda un poco a Medem, pero con un toque mucho más irónico. Todo eso de una mujer que es todas las mujeres, la dificultad de comprender-encontrar al otro, las personas cambian ya no es lo mismo y cambio de idea y buscar y buscar. Una maravilla.

dissabte, 11 d’abril de 2009

we are having so much fun



Al sortir del metro plovia i la sessió aleatòria ha passat d'En noches como la de hoy a Erasmus borrachas, que és una bonica manera de definir la nit d'ahir. Al sopar al que vaig arribar de rebot i que es va convertir en festa improvisada després de la deguda adquisició d'alcohol i gel hi havia dos italianes, dos franceses, una polonesa, un americà, varies catalanes i dos monitors de gimnàs gais. No és un acudit però tornant cap a casa vaig riure. Un d'aquells riures de quan no has entès del tot la broma, però saps que la cosa té gràcia. Demà a la secció d'antropología i filosofia, entrant a mà dreta, algú em demanarà "Existencialismo para principiantes" i li hauré de dir que no ens en queda cap però que si vol li podem demanar.

dijous, 2 d’abril de 2009

Ahivá qué chorrazo


Construir el text de camí a casa, una cosa que feia temps que no em passava. Redactar mentalment al creuar el carrer i no poder esperar a teclejar tot això. A l'ascensor conversa tòpica sobre el temps, no para de ploure. Sí, a veure si per setmana santa escampa. Tot allò de que després de la tempestad viene la calma, creixement personal i Jorge Bucay. Romanços. Ma mare m'envia powerpoints de Paulo Cohelo, a la primera imatge hi diu: la calma absoluta no es la ley del océano, lo mismo ocurre en el océano de la vida. Ahir al Periódico a la contra l'autor d'El Secreto deia no sé què de los iguales se atraen i blablablá. Jo també podría escriure un llibre d'autoajuda, es diría "Val més prendre's-ho amb conya". O "Després del plor la lucidesa". No ajudaria a ningú perquè l'única manera d'aprendre a viure es viure. Així que feu coses. Demà toca Bedroom a un pis de la rambla. Toca al menjador o a una habitació, no sé, on hi càpiga més gent. La casa dins la casa, algo farem.

I tu, ¿qué celebrity eres?