casi casi ultraman

simetries

Ara el que es porta en el tema fotos promocionals de grups es rodejar-se de noies en ambiente relajado con cierto aire retro viejuno super moderno. Val a dir que el disc de Girls li dona mil voltes al de The Teenagers, tot i que hagi escoltat "Homecoming" o "Starlett Johansson" un fotimer de cops.

The Teenagers


Girls

Me preguntan qué es la vida. Es como si me preguntaran qué es una zanahoria. Una zanahoria es una zanahoria, y no sabemos nada más.

Anton Chejov

that boy needs therapy

Des del primer moment es va convertir en la cançó preferida del disc, però avui he vist el vídeo i encara la fa més bona. És realment delirant. Amb una mica de sort treuen disc abans que acabi l'any, però no hi posaria la mà al foc.

He pasado tres días extraños: el mar, la playa, los caminos me fueron trayendo recuerdos de otros tiempos. No sólo imágenes: también voces, gritos y largos silencios de otros días. Es curioso, pero vivir consiste en construir futuros recuerdos; ahora mismo, aquí frente al mar, sé que estoy preparando recuerdos minuciosos, que alguna vez me traerán la melancolía y la desesperanza.

Ernesto Sabato, El túnel

Hay un riff de guitarra, y chicas que sonríen, chicas que bailan, gente que canta, grita y salta. Hay nostalgia y joie de vivre, hace sol, hay un tío bailando en el jardín, hay palmas y pa pa pas, una melódica, gente despreocupada, chicos y chicas felices, ambigüedad sexual, es verano, hay flores y polaroids, nadie llora, hay un atardecer y pelos al viento, discos, sombreros y claquetas. Hay amor, sonrisas y esa sensación de que todo es fácil, de que uuuh! somos jóvenes, y de que no te preocupes, take it easy, have fun, let's make love and listen to death from above. Ay, las chicas.

Le hizo daño oír, al final, cómo Hervé Joncour decía en voz baja
-Ni siquiera llegué a oír nunca su voz.
Y al cabo de un momento:
-Es un dolor extraño.
En voz baja.
-Morir de nostalgia por algo que no vivirás nunca.
Recorrieron el parque caminando uno junto al otro. Lo único que Baldabiou dijo, fue
-Pero ¿por qué diablos hace este maldito frío?
Dijo, una vez.

Alessandro Baricco, Seda

Saps quan a la peli el nen ha de deixar el gos perquè no se'l pot endur amb ell i li crida que marxi, i l'insulta i li tira pedres per a que no el segueixi amb llàgrimes als ulls? Doncs igual.

Y ella tenía tantas ganas de que sucediera algo… 

Torno a viure rodejat de màquines de vending i cafès en gots de plàstic que provoquen visites immediates al lavabo i avui, després de teclejar el codi 20, ha caigut a les meves mans un bollicao. Feia temps que no en menjava i me quedat sorprès al veure que ara hi ha xocolata a les dues puntes. Ja res és el que era, abans hi havia més xocolata a un costat que l'altre i el tros de pa sol difícil d'empassar era el preu a pagar per a arribar a la punta farcida de crema de cacau industrial. Als nens d'ara els hi ho posen tot més fàcil, és el signe dels temps. Faig aquestes reflexions a pocs dies del meu aniversari i no puc evitar sentir-me gran. Tinc la sort però (o la desgràcia), d'haver nascut a l'agost, i com que tothom sempre és fora i no celebres res, ni tu mateix t'adones del canvi de xifra.

L'Andrea, que fa els anys un dia després que jo, ha fet quatre petits textos sobre el tema (haver nascut a l'agost, no els bollicaos) que es publicaran cada dimecres d'agost a les pàgines centrals del Cultures de La Vanguardia. Podeu llegir el primer al seu blog.

fer coses

En realidad, todos estamos haciendo cosas. Más que artistas, que suena hueco y pomposo, somos artesanos, es decir, gente que hace cosas.

Enrique Vila-Matas, Historia abreviada de la literatura portátil

where the wild things are

No sé si és per la cançó dels Arcade Fire o què, però cada cop que veig aquest tràiler se'm posa la pell de gallina.