Y ella tenía tantas ganas de que sucediera algo…
Torno a viure rodejat de màquines de vending i cafès en gots de plàstic que provoquen visites immediates al lavabo i avui, després de teclejar el codi 20, ha caigut a les meves mans un bollicao. Feia temps que no en menjava i me quedat sorprès al veure que ara hi ha xocolata a les dues puntes. Ja res és el que era, abans hi havia més xocolata a un costat que l'altre i el tros de pa sol difícil d'empassar era el preu a pagar per a arribar a la punta farcida de crema de cacau industrial. Als nens d'ara els hi ho posen tot més fàcil, és el signe dels temps. Faig aquestes reflexions a pocs dies del meu aniversari i no puc evitar sentir-me gran. Tinc la sort però (o la desgràcia), d'haver nascut a l'agost, i com que tothom sempre és fora i no celebres res, ni tu mateix t'adones del canvi de xifra.
L'Andrea, que fa els anys un dia després que jo, ha fet quatre petits textos sobre el tema (haver nascut a l'agost, no els bollicaos) que es publicaran cada dimecres d'agost a les pàgines centrals del Cultures de La Vanguardia. Podeu llegir el primer al seu blog.
3 comentaris:
Jo sóc de finals de juliol i sempre em passava el mateix (i encara em passa), que la proporció de gent que s'enrecorda és proporcional a la (poca) magnitud de la celebració i a la gent que marxa de vacances. El meu biggest trauma era que els nens no em convidaven a les festes d'aniversari per allò de "tu no em vas convidar a la teva". Immediatament després de la frase màgica em venien ganes d'estampar-los els chupachups i els sugus a la cara.
Felicitats,per cert!
Jo li deia el misteri del bollicao.
Felicitats per avançat, marxo uns dies i no crec que sigui per felicitar-te a temps :P
Yo lo celebro en junio y todo el mundo estaba de exámenes... no sé qué es peor.
¡Felicidades!
Miriam
PD ah no, espera, lo tuyo es peor. Los exámenes pasan cuando pasa la etapa universitaria...
Publica un comentari a l'entrada