El hecho de que Salinger haya demandado a una editorial sueca por pretender editar una segunda parte de The Catcher in the Rye indica dos cosas: que el hombre sigue vivo, y que está lo suficientemente lúcido como para seguir dando caña a quien ose molestarle. 90 años tiene ya el hombre y la duda es: lo que haya escrito en todos estos años de silencio, ¿lo quemará? ¿se publicará? ¿llegará a mis manos?
5 comentaris:
És la pregunta del milió. Haurem d'esperar a veure com es barallen els familiars, amics i editors per tot el que ga anat fent durant aquests anys. Això si és que ha fetvslguna cosa... Perquè molt esperar, molt esperar, però tampoc en tenim cap certesa... Sigui com sigui, jo sóc feliç amb els nou contes, franny & zoey i el meu estimat Caulfield.
Ho tinc tot jo
Tengo un buen puñaico de cuentos publicados sólo en revistas yankis, Si quieres te los paso :)
Esperem que arrivi a les nostres mans amb forma de publicació.
¡Sería imperdonable que se quemaran!
I si sortís una altre joia com el Holden?
No ho sé. Jo ho passava fatal en aquesta mena d'esplais, i ma mare m'hi apuntava cada any. En aquell moment no ho entenia i de fet, encara puc evocar la sensació matinal terrible de bocata a la motxilla, anar a la piscina (que mai m'ha agradat) i fer gimcanes i jocs estúpids amb pilotes i conos. Ara ho puc entendre i sento una estranya empatia cap a ella.
Buf, és que recordo que hi anava tant rebotada que tenia com a propòsit rebel no fer amics. El Campus Olímpia torna tonto a la gent i prou, si no, no m'ho explico. Però encara faig servir les samarretes de pijama, ves per on.
Publica un comentari a l'entrada