Les quotes de realitat s'han de mantenir sempre a ratlla, en molt petites dosis i molt enfora dels límits que ens establim optimistes i confiats. La realitat ve en forma de bàrman que encén els fluorescents i apaga la música. Quan aixeques el cap de la barra totes les cadires ja són damunt les taules i no hi ha un piano ni na michelle pfeiffer amb el guapo dels fabulosos baker boys follant-hi al damunt. No hi són, simplement el cambrer diu que ha d'anar a apagar un foc, o girar un mort o con esto y un bizcocho.
Joan Miquel Oliver, El misteri de l'amor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
tu imagina't el kentucky amb llum
Publica un comentari a l'entrada